L'evolució de l'escola

Bases Didàctiques i Disseny Curricular

        
                                                        Font: https://flic.kr/p/59qm95

REFLEXIÓ DE LES 3 LECTURES

Les tres lectures ens han fet reflexionar sobre el procés evolutiu de l’educació passant d’un model tradicional (de memorització i reproducció) i propedèutic, on l’escola, bastant elitista no era obligatòria, a un model més actiu i constructiu per adaptar-nos als nous canvis que demanda la societat actual.

Cadascú dels autors tenen una visió diferent d’aquesta evolució, però tots ells coincideixen en que el paper del procés d’ ensenyament-aprenentatge ha de ser més significatiu i que no s’ha de debatre entre fer teoria o pràctica, sinó que ambdues han d’anar de la mà i complementar-se.

Esmenta la contraposició de l’escola transmissiva en la qual s’omple a l’alumnat de coneixement i l’escola constructiva, on es considera que els nens parteixen d’una base i l’escola ha de desenvolupar la seva creativitat, i el mestre el guia per assolir el seu màxim potencial. Per això s’haurà de reorganitzar el currículum. (Tonucci, 1990).

Mentre Alcalá (2001), es centra en la triple funció actual de l’educació: transmissió de valors,  normes i coneixements, custodia i acollida, Zabala i Arnau (2007), incideixen en la importància del agrupament teoria/pràctica per aconseguir que l’aprenentatge sigui més constructiu i que ens prepari per a afrontar les diferents situacions de la vida, com ja segles abans apuntaven grans filòsofs i pedagogs com Rousseau o Dewey.

Aquestes lectures ens han fet reflexionar i ser més conscients dels grans canvis que han sorgit a Espanya els darrers 30 anys. S’han fet molts avenços importants per a intentar posar-nos al nivell d’altres països europeus, però tenint en compte la idiosincràsia del nostre territori i a la reticència de certs grups polítics i socials, a vegades costa dur a terme una veritable renovació.

Tots els membres del grup estem d’acord en que teoria i pràctica han d’anar unides, adonant-nos  de la necessitat de combinar el factor social, ensenyant els alumnes en  societat de forma íntegra i global per enfrontar-se a la vida.

També veiem que la societat cada vegada és més conscient de la importància de la funció educativa sobretot si ens referim ales primeres etapes i no sols la funció de custòdia i acollida.

Finalment creiem fonamental, un debat pedagògic intens a molts nivells, que dugui a una reforma educativa més eficaç, que doni resposta tant a la diversitat com a les noves estructures familiars i socials, tal com evidencia (Alcalà, 2001) a la triple funció de l’escola actual.


Referències bibliogràfiques:

TONUCCI – Les opcions de l’escola: ensenyament o aprenentatge?

ZABALA i ARNAU – Com aprendre i ensenyar competències.

· Idea 1- El terme competència naix com resposta a les limitacions de l’ensenyança.

· Idea 4- Les finalitats de l’educació en competències són el desenvolupament de la persona.

MANUEL ALCALÁ – La triple funció social de l’escola obligatòria

Infografia:    https://create.piktochart.com/output/25150762-evolucio-de-leducacio

Grup 1: ELS SENSEIS

Daniel Morales.

Silvia Guerrero.

Andrea Vila.

Agnès Planells.