Segons Zabala (2007) "L'aprenentatge és significatiu i funcional quan es pot utilitzar per solucionar problemes i es pot aplicar en contextos diferents".Aquest aprenentatge profund de competències procedimentals, actitudinals i conceptuals, haurien de regir-se per 10 principis psicopedagògics que esmenta l'autor i que podem resumir de la següent manera:
Font: https://pixabay.com/photo-544404/
S’ha de tenir en compte el nivell de desenvolupament de l’alumne, la seva disposició cap a l’aprenentatge així com els coneixements previs (com a esquemes de coneixement que es poden modificar i que es relacionen amb els nous conceptes), de tal manera que hi hagi una vinculació profunda, duradora i útil per a l’alumne. Perquè això sigui possible els nous continguts han de ser significatius i funcionals, havent una distància entre allò que es sap i el que es vol aprendre (zona de desenvolupament pròxim, Vigotsky, 1979). Per poder aprendre, l’alumne ha de tenir un paper actiu qüestionant les idees pròpies com a pas previ per a comprendre la construcció de significats. Igual de important és l’actitud, la motivació, l’autoestima i l’autoconcepte, per a optimitzar l’ensenyament-aprenentatge. L’assoliment d’aquests principis ajudaran a l’alumne a reflexionar sobre el propi aprenentatge. Aquesta reflexió és un factor clau per a identificar, planificar, aplicar, controlar, avaluar i transferir les estratègies d’aprenentatge que s’utilitzaran en cada situació.
Font: http://flic.kr/p/9kpUe3
Aquest aprenentatges es poden assolir de quatre maneres; mitjançant els fets (continguts de caràcter descriptiu i concret), els conceptes (continguts de caràcter abstracte), els procedimentals (una acció), o les actituds (valors, actituds i normes).
L'aprenentatge es basa en la connectivitat de les neurones, de noves connexions o de reforçaments de les que ja existien (neuroplasticitat). Aquest aprenentatge es veu potenciat per l'amígdala que controla totes les emocions. Si l'alumne està motivat s'activa l'amígdala, formant les connexions neuronals correctament, donant com a resultat un cervell estable, capaç de gestionar les seves emocions, la memòria, de prendre la decisió correcta... en definitiva, un alumne capacitat al 100% per a viure i conviure en societat.
Per ampliar la informació sobre les lectures us convidem a visitar el nostre anàlisi intern.
Com a conclusió direm que, per una major comprensió de les competències, és necessari que l'alumne sigui el protagonista del seu propi aprenentatge. El professor gestionarà els materials i el temps, alhora que observa i enfoca els aprenentatges cap al currículum establert. El fet de tenir en compte els principis psicopedagògics que s’esmenten com a factors o condicions que intervenen en l’aprenentatge, ajudarà a dotar de significativitat les aules.
Anys enrere, en l’escola pública, no es tenia en compte ni els coneixements previs ni el nivell de desenvolupament de cada alumne, les classes eren iguals per a tothom, el rol del mestre era purament transmissor i no importava ni la motivació, ni la reflexió del propi aprenentatge.
Així, ara som més conscients que, segons com s'hagi treballat, i valorant aquests principis allò que s'aprèn no s'integra de la mateixa forma en les estructures mentals que a l'alumne li serà impossible aplicar-ho en diferents situacions de la vida real si no ho ha entès, qüestionat o relacionat en profunditat, encara que ho hagi memoritzat i reproduït.
https://create.piktochart.com/output/26238950-infografia-tres
BIBLIOGRAFIA
Aquest aprenentatges es poden assolir de quatre maneres; mitjançant els fets (continguts de caràcter descriptiu i concret), els conceptes (continguts de caràcter abstracte), els procedimentals (una acció), o les actituds (valors, actituds i normes).
L'aprenentatge es basa en la connectivitat de les neurones, de noves connexions o de reforçaments de les que ja existien (neuroplasticitat). Aquest aprenentatge es veu potenciat per l'amígdala que controla totes les emocions. Si l'alumne està motivat s'activa l'amígdala, formant les connexions neuronals correctament, donant com a resultat un cervell estable, capaç de gestionar les seves emocions, la memòria, de prendre la decisió correcta... en definitiva, un alumne capacitat al 100% per a viure i conviure en societat.
Per ampliar la informació sobre les lectures us convidem a visitar el nostre anàlisi intern.
Com a conclusió direm que, per una major comprensió de les competències, és necessari que l'alumne sigui el protagonista del seu propi aprenentatge. El professor gestionarà els materials i el temps, alhora que observa i enfoca els aprenentatges cap al currículum establert. El fet de tenir en compte els principis psicopedagògics que s’esmenten com a factors o condicions que intervenen en l’aprenentatge, ajudarà a dotar de significativitat les aules.
Anys enrere, en l’escola pública, no es tenia en compte ni els coneixements previs ni el nivell de desenvolupament de cada alumne, les classes eren iguals per a tothom, el rol del mestre era purament transmissor i no importava ni la motivació, ni la reflexió del propi aprenentatge.
Així, ara som més conscients que, segons com s'hagi treballat, i valorant aquests principis allò que s'aprèn no s'integra de la mateixa forma en les estructures mentals que a l'alumne li serà impossible aplicar-ho en diferents situacions de la vida real si no ho ha entès, qüestionat o relacionat en profunditat, encara que ho hagi memoritzat i reproduït.
INFOGRAFIA
BIBLIOGRAFIA
- 11 Ideas clave: Cómo aprender y enseñar competencias. Cap.6/7. A.Zabala, L. Arnau. Ed. Graó (2007).
- Vídeo: "Yo estudié en la escuela pública"
- Entrada de blog sobre neurociència: "La màgia del cervell"
- Butlletí Oficial de l'Estat (2014) Decret 32/2014 de 18 de juliol, pel qual s'estableix el currículum de l'educació primària de les Illes Balears.
- Assaig de neuroplàsticitat, recuperat de Noelia Fayos.
Font: https://flic.kr/p/5Rvtr5

No hay comentarios:
Publicar un comentario