Metodologies Globalitzadores

Font: Reutilització No comercial

Dins del curriculum trobem competències disciplinàries, interdisciplinàries i metadiscplinàries. És important donar un enfocament globalitzador a les competències i als continguts. A l’hora de triar una pràctica docent hem d’escollir de manera estratègica la metodologia que permeti optimitzar la competència on el professorat haurà d’utilitzar una varietat de seqüències didàctiques enfocades sota el mètode de projectes, anàlisis de casos, recerques del mitjà i amb intervencions expositives convencionals.

Les seqüències didàctiques són la manera d’encadenar les activitats d’una unitat didàctica seguint unes fases. Primer s’han d’establir els objectius i les activitats a realitzar, per a continuar amb la identificació de les qüestions o problemes que planteja la situació de la realitat. Aquí es fa explícita la necessitat d’aplicar la competència objecte d’estudi. Per a resoldre el problema, s’ha de construir clarament un esquema d’actuació, sobre procediment a seguir i els coneixements, habilitats i actituds que s’han d’adquirir per poder actuar eficaçment. Per poder planificar l’aprenentatge s’hauran de revisar els coneixements dels moments de la competència.

En els continguts factuals es faran activitats de memorització; en els conceptuals, per  la comprensió i aplicació en contextos diferents; en els procedimentals, per a l’exercització progressiva amb la corresponent ajuda amb la finalitat d’aconseguir el seu domini; i, en els actitudinals, el treball metòdic i permanent en el temps. Una vegada compresos els components de l’esquema d’actuació, és necessària la seva aplicació en situacions reals i diferents, acompanyades de les ajudes específiques en funció de les possibilitats i característiques  de cada un dels alumnes.

Aquesta metodologia ha de contemplar una organització social de l’aula: un gran grup per al desenvolupament de la dinàmica de la unitat didàctica, especialment al principi i al final. Els equips fixos heterogenis per a les activitats de participació i, petits grups que facilitin la gestió de l’aula. Els equips flexibles són els apropiats per al treball sistemàtic dels components procedimentals i del propi esquema d’actuació de la competència. Depenent de la necessitat dels alumnes es faran exercicis de diferents nivells. I, per últim, el treball individual per a aquelles activitats en la que els alumnes ja són autònoms per a l’estudi, la memorització, l’exercització i l’aplicació, i per el reforç conceptual i el foment del record.

L’ambient també és important per tant el mestre ha d’afavorir la participació per crear el coneixement, plantejar reptes que estiguin dins de zona de desenvolupament proper amb la finalitat de que puguin aconseguir-les sense frustrar-se. Ha de donar confiança, promoure l'autoestima i la autorealització. Tots aquests conceptes estan relacionats amb els principis psicopedagògics.

Tenim clar que l’educació viu un canvi molt important i per això, crèiem que una única metodologia per a l’aprenentatge de competències no és factible, ja que hem d’arribar a tot l’alumnat. D’altra banda també cal avançar cap a una nova organització de l'aula on es reforci la participació i l'ajuda entre companys, adaptar l’aula i fins i tot sortir d’ella. Per això no podem pensar que l’enfocament educatiu d’avui dia és el correcte i que el tradicional no serveix.

Per acabar, és important la globalització per desenvolupar l’autonomia i la creativitat, per això, més bé defenem que l’ideal seria una complementació d’ambdues, i aconseguir una metodologia on tota persona implicada en l’educació, tant alumnes com professors, puguin gaudir de l’aprenentatge.

Infografia: https://create.piktochart.com/output/26962074-new-piktochart


Referències Bibliogràfiques

Zabala i Arnau (2007): capítols 8,9 i 10 (especialment el 10).
Article 15 del Decret de Currículum sobre Avaluació pp.15-16, Recuperat de:
http://weib.caib.es/Normativa/Curriculum_IB/versio_consolidada/Versio_consolidada_Decret_322014_primaria.pdf

Webgrafía, Recuperat de https://www.google.es/search?dcr=0&biw=1366&bih=613&tbs=sur%3Af&tbm=isch&sa=1&ei=K6g5WurmG8H8Uovwk4gF&q=aprendizaje&oq=aprendizaje&gs_l=psy-ab.3..0i67k1l6j0j0i67k1l3.1503.3225.0.3330.11.5.0.6.6.0.109.441.4j1.5.0....0...1c.1.64.psy-ab..0.11.487....0.CEUC03rlMlg#imgrc=v_eptg6U11zOiM:

Programa Ràdio: Discapacitat i Malalties Rares.

Aquí us deixam una entrevista sobre la discapacitat i les malalties rares, que ens ha paregut molt interessant.

Amb això volem demostrar com hem après a introduir audios al nostre blog, i res millor que amb un tema que portam tractan durant tot el curs.

Esperem que vos agradi i sigui interessant per a vosaltres tambè.

El nostre Póster

Aquest és el resultat del nostre póster per la campanya de sensibilització de les malalties rares. Ja l'hem compartit a Facebook per aconsseguir votacions. També hem etiquetat les seguents pàgines:

- INeDITOS
- IRIE
- PAPE
- OCDS
- GTE

I els seguents hashtags ( #concurssensibilitzacióEERR #EERR #tic22104)

Re-disseny

                                                          Font: https://flic.kr/p/4YUPMb

A la clase d'avui hem fet una activitat  de re-redisseny i millora d'una diapositiva (PPT), sobre els professors amb l'ús de les TIC. Hem aplicat els coneixements que hem aprés durant el curs per simplificar-la mitjançant imatges significatives del que volem representar i reduint el text amb paraules clau.

Aquí podreu veure el nostre power point del re-disseny de la següent diapositiva.

baTICoge

Baticoge, és un projecte que hem fet durant el quatrimestre, en aquest vàrem fer dues visites a un centre educatiu, on vàrem observar la dinàmica del centre i la metodologia de les aules. També ens centrarem en l'us que fan de les TIC, els recursos que utilitzen...

Aquí us compartim la presentació del nostre treball en ppt, pel fet que el treball sencer compta amb més informació interna del centre i ens han demanat privacitat.

                                           

L'Avaluació

Segons na Neus Sanmartí (2010) els canvis importants es concreten en l’avaluació i és important aprendre a partir del que el professorat valora. Els criteris d’avaluació utilitzats són el raonament, l’establiment de relacions, la deducció i l’aplicació del coneixement.

Per a Zabala l’avaluació pot ser de diagnòstic o inicial, per conèixer el punt de partida de l’alumnat, avaluació sumativa o integradora, valorant tot el procés i les mesures preses i, per últim, l’avaluació formativa o reguladora, que orienta i regula a l’hora de buscar informació. És la més apropiada per l’avaluació processual.

Depenent el moment de l’aplicació de l’avaluació tenim: l’avaluació inicial que coincideix amb l’inici del procés; avaluació final, vinculada a la recollida d’informació i per conèixer si s’ha aconseguit uns objectius i; avaluació processual, avaluarà al llarg d’un període prèviament fixat. Si l’avaluació és formativa les decisions les pren el professorat i, si les decisions les pren la persona que aprèn, a través de la reflexió,  l’autoavaluació i coavaluació, estem davant d’un aprenentatge formador. Aprendre a avaluar-se és una de les condicions bàsiques per refermar l’autoestima i l’autonomia. Alguns instruments que poden ajudar a l’alumne a avaluar i regular la capacitat de reflexió poden ser les rúbriques, els portafolis, diaris de classe, mapes conceptuals, els esquemes...En aquesta línia Castillo (2011) diu que es necessiten més hores de classe i canviar l’organització del temps per poder treballar i avaluar per competències.

Font: https://flic.kr/p/emz48C

En la nostra opinió l’avaluació és una de les parts més delicades i controvertides del procés d’ensenyament-aprenentatge per la funcionalitat, encara una mica tradicional, que té. És aquesta part la que més s’ha de treballar per a poder normalitzar l’ensenyament competencial sense recórrer a una prova escrita per a poder veure si l’alumne ha assolit els coneixements explicats.

Creiem que l’avaluació a més de ser objectiva i transparent, a pesar de ser un procés complex, ha de suposar una reflexió sobre què s’ha après, què no hem après i per què, per tal de ser conscients de les necessitats de millora de l’aprenentatge dels alumnes. De igual manera que estem d’acord que, tant la coavaluació com l’autoavaluació i l’autoregulació són processos molt importants per a què l’alumnat desenvolupi les eines necessàries per a assolir els coneixements sense necessitat d’un aprenentatge memorístic, que, a la fi, s’acaba oblidant.

Per a nosaltres, com a formadores en potència, és molt important aprendre diferents estratègies per a poder ensenyar quantes més eines millor per a solucionar problemes, tant reals com curriculars. Si a l’alumne l’ensenyem a reflexionar, a pensar i, a veure al professor com un acompanyant en el camí del seu aprenentatge, i no com una persona inaccessible pels seus coneixements, segurament tindrem, ja no alumnes, sinó persones, amb una capacitat de reflexionar, una autonomia i amb un alt nivell d’autoestima, capaços de conviure en un àmbit sociabilitzat sense discriminació.

Si l’aprenentatge per competències s’ha treballat bé, l’avaluació és el que menys ens hauria d’importar, ja que aquesta és el mitjà de l’ensenyament, no la seva finalitat. La finalitat primordial és millorar la intervenció pedagògica per a poder arribar a tot l’alumnat, sense exclusió, més bé al contrari, treballant la inclusió.

Per a finalitzat, volem nombrar una reflexió del sociòleg Perrenoud: “L’alumne que fracassa  és aquell que no adquireix, en el “terme previst” , els nous coneixements i les noves habilitats que, d’acord amb el programa, la institució es preveia que adquirís” (Isambert-Jamati,1971). Però, què és el “terme previst”?

Infografia:

https://create.piktochart.com/output/26511400-avaluacio

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
Vídeo de Jose Luis Castillo.
Lectura del capítol 11 de 11 Ideas Clave de Zabala i Arnau.
Document Neus Santmartí - Avaluar per aprendre.
Article 15 del Decret de Currículum sobre Avaluació pp.15-16, Recuperat de:
http://weib.caib.es/Normativa/Curriculum_IB/versio_consolidada/Versio_consolidada_Decret_322014_primaria.pdf

Jocs per incloure els mapes conceptuals en l'Educació Primària

A partir de l’eina Cmap Tools, que ja conèixem, aprenem altres usos, com: Els jocs per introduir mapes conceptuals a l’Educació Primària.

Per alguns estudiants és complicat seure davant un full en blanc o un ordinador i fer mapes conceptuals, especialment la construcció de proposicions, seleccionar les paraules d’enllaç que millor reflecteixen el coneixement, l’experiència o el sentiment de l’estudiant sobre dos conceptes.

Mitjançant els jocs també poden aprendre a construir mapes conceptuals i elaborar proposicions a partir de parelles de conceptes. A partir del document utilitzar per aquesta activitat, hem triat les estrategies del joc: La teranyna conceptual. Aquí us compartim el nostre drive intern, amb la preparació del joc.