Font: https://flic.kr/p/h8fKDu
Els dos autors, César Coll (2006) i Doménech (2001) fan un anàlisi en profunditat i una posterior reflexió del currículum com allò que inclou el què, com i quan ensenyar i què, com i quan avaluar-ho. També coincideixen en que el currículum ha de ser obert, flexible i dinàmic. Encara així, els dos autors ho enfoquen de manera diferent.
Mentre César Coll (2006) primer fa una breu explicació del seu concepte, al de l’educació i les seves estretes relacions, en Doménech introdueix el tema amb una breu contextualització històrica al nostre país. Parla de l’origen del currículum en quant a la necessitat dels membres d’una comunitat d’assegurar-se que tots el membres que la conformen adquireixin experiències culturals d’una manera organitzada i que al planificar i executar ens dóna un projecte educatiu. Aquest ajuda al seu desenvolupament i als mestres en la seva feina a l’aula.
Després passa a parlar de les fonts del currículum: 1) progressistes (psicologia), 2)essencialistes (continguts) i sociològiques a més de l’experiència pedagògica exitosa. Dóna especial atenció al paper de la psicologia i a la necessitat de cercar la significativitat dels continguts i els processos.
Acaba fent una argumentació a favor d’un currículum obert i flexible i ens recorda la diferència de l’enfocament tradicional i el progressista.
Doménech també incidirà en la importància dels aspectes psicològics o socials de la persona a través del currículum, no només a nivell intel·lectual. Alhora ens parla de que el currículum no ha de ser estàtic i que s’ha d’adaptar a la realitat de l’entorn. Per acabar, Parla dels nivells de concreció del currículum i de l’existència d’un currículum ocult, que passa desapercebut però d’alt valor educatiu.
Per ampliar la informació sobre les lectures vos convidem a visitar l’anàlisi intern del nostre grup.
Font: https://flic.kr/p/p3wWh5
Les dues lectures ens han servit per conèixer les fonts de les quals es basa el currículum (cosa en la qual mai alguns ens havíem parat a pensar) i de la necessitat d’analitzar-ho des de diferents perspectives perquè sigui més funcional.
Ara som més conscients que el currículum no és o no deuria ser inamovible i estàtic. A pesar de presentar unes intencions educatives globals, aquest ha de ser flexible per adaptar-se a la seva realitat propera. A més d’adaptar-se a aquesta realitat de centre hem de pensar que no es pot ensenyar el mateix a cada alumne i que és essencial en aquest nou model el paper del mestre.
Per acabar, hem estat conscients del currículum ocult del que parla Doménech i de la necessitat de ser conegut per tothom perquè té gran valor ideològic, de càrrega de valors socialment acceptats i a vegades no ens donem compte.
De tot això hem de reflexionar i ser conscients si volem aconseguir el desenvolupament integral dels nostres alumnes a nivell psicològic, social, competencial i no només intel·lectual, i que en un futur, esperem que no molt llunyà, aconseguir els canvis necessaris perquè aquest ensenyament sigui més complet i amb capacitat d’adaptar-se als canvis socials.
Referencies Bibliogràfiques:
- Fundamentos del curriculum. César Coll. Especialidad en Pedagogía para la formación de jóvenes y adultos. Crefal (2006).
- Doménech. J El curriculum en la escuela de primaria (pp 105-126)/ (2001).
- Butlletí Oficial de l'Estat (2014) Decret 32/2014 de 18 de juliol, pel qual s’estableix el currículum de l’educació primària a les Illes Balears.
No hay comentarios:
Publicar un comentario